Paremiologia catalana comparada digital

Els de Castellfort són escurçons

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Els de Castellfort són escurçons

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ports. Castellfort». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 501. Edicions 62.

Los de Castellfort són escurçons

2 fonts, 1992.
L'«escorçó» pròpiament és un tipus de serp verinosa, però és mot que s'aplica com a dicteri a les persones malèvoles (DCVB, V, 288).
Lloc: Cinctorres.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. I. Morella i la Tinença de Benifassà. Els Ports de Morella. Tòpics dels Ports», p. 79. Fundació Caixa Castelló.
Lloc: Els Ports.
Font: P 79-I, p79.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 7. Els Ports. a) Subcomarques de Morella i de la Tinença de Benifassà », p. 177. Autoedició.

Els de Castelltort són escorçons

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1227. Editorial Selecta-Catalonia.