Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1230. Editorial Selecta-Catalonia.
Els de Pego s'apeguen
9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.
Els de Pego s'apeguen
2 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
Els de Pego, s'apeguen i els d'Ebo es desapeguen
2 fonts, 1978.
—Els de Pego s'apeguen. / —I els de Benissa s'aferren
1 font, 1992.
En el folklore geogràfic valencià abunden els tòpics dialogats amb rèplica al dicteri; vegeu a més del I, 44, el de Sella, II, 64.
Lloc: Benissa, Pego.
Els de Pego s'apeguen i els d'Ebo es desapeguen
1 font, 1978.
En Pego s'apeguen / i en Ebo es desapeguen
1 font, 1992.
Pego és una vila gran, pròspera i atractiva, mentre que Ebo és un llogaret rústic i repel·lent.
Lloc: Callosa d'En Sarrià.
En Pego s'apeguen i en Ebo es desapeguen
1 font, 1999.
Pego és una gran vila, mentre que Ebo és un llogarret rústic.
Lloc: País Valencià.
En Pego s'apeguen, en Oliva es despeguen i en Gandia els arrepleguen
1 font, 2009.
Mai he sabut el sentit d'aquesta frase, però sempre l'he sentida als meus pares i avis.
Lloc: Gandia, Oliva, comarca de la Safor en general.