Paremiologia catalana comparada digital

Els dofins es mengen el peix cru i no beuen vi

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1995.

Els dofins es mengen el peix cru i no beuen vi

2 fonts, 1996.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 28. Web.

Els dofins, es mengen el peix cru i no veuen vi

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.

Els dofins es mengen el peix cru i no veuen vi

1 font, 2012.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.

Els dofins s'ho foten cru

1 font, 2024.
Vol dir que a causa de les circumstàncies ens ho hem de menjar tant si està cuit com no (i no beuen vi).
—La patata està crua! —Calla i menja que hem de xorrar i els dofins s'ho foten cru!
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.

Els dofins s'ho mengen cru

1 font, 1995.
Quan no es tenen gaires manies a l'hora de menjar.
Lloc: Torredembarra.
Comes Nolla, Gabriel (1995): De proa a popa: el món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites, p. 72. Edicions El Mèdol.

Els dofins, es mengen el peix cru i no beuen vi

1 font, 1998.
Pujol i Vila, Josep (1998): L'Estel «Refranys populars (I). La mar i la seva gent», p. 27. Revista L'Estel.