Paremiologia catalana comparada digital

Els fadrins de Ventolà

Dita popular al·lusiva a la particularitat meteorològica d'ésser aquest poble molt ventós.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Damians i Manté, Alfons (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Geografia Folklòrica», p. 217. José J. de Olañeta, Editor.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 18», p. 249. Columna Edicions.
Ventolà, terme del Pont de Suert. Dita popular al·lusiva a la particularitat meteorològica d'ésser aquest poble molt ventós. Per això a la veïna Vall de Boí, quan la nit fa vent, hom diu: «No sentiu? Ja ronden els fadrins de Ventolà».
Lloc: Pont de Suert o Perves (Alta Ribagorça).
Font: A 774-IV, p217.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 2. 36 bis. Alta Ribagorça. 36.bis.1: Subcomarca del Pont de Suert o Perves (Alta Ribagorça)», p. 92. Autoedició.
Dita popular al·lusiva a la particularitat meteorològica d'ésser aquest poble molt ventós. Per això, a la Vall de Boi, quan de nit fa vent, hom diu: «—No sentiu? Ja ronden els fadrins de Ventolà».
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 43 (Any I, 21-novembre-1936) «Una locució popular: «Els fadrins de Ventolà»», p. 538. Revista Curiositats de Catalunya.