Paremiologia catalana comparada digital

Els poetes canten coses dignes d'admiració però no de crèdit

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Els poetes canten coses dignes d'admiració però no de crèdit

1 font, 1997.
Dita treta dels 'Dístics' de Cató mitjançant la qual s'al·ludeix a la llibertat de què guadeixen els poetes en el tractament del tema de les seves composicions. De: Cató.
Equivalent en llatí: Miranda canunt sed non credenda poetae.
Font: Dístics 3.18.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 175», p. 60. Edicions 62.

Els poetes canten coses dignes d'admiració, però no de crèdit

1 font, 2001.
De: Pseudo-Cató.
Equivalent en llatí: Miranda canunt sed non credenda poetae.
Font: 3.18.2.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1668». Enciclopèdia Catalana.