Paremiologia catalana comparada digital

Empalmar-se

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Empalmar-se

2 fonts, 1999.
Tabú.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Sexe», p. 573. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Posar-se el penis en erecció.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Estar excitat», p. 226. Editorial Trabucaire.

Empalmar-li-se

1 font, 2012.
Tabú.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Sexe», p. 573. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Empalmar-se-la

1 font, 1985.
Ser castigat severament. També es diu «Se l'ha empalmada», del qui mor.
L'has feta grossa i te l'empalmaràs.
Sinònim: Carregar-se-la.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Empalmar-se-la», p. 91. Editorial Pòrtic.