Paremiologia catalana comparada digital

Empassar-se

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Empassar-se

1 font, 1997.
V. pron. Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l'esòfag.
Equivalent en alemany: (Hinunter)schlucken.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Empassar-se», p. 407. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l'esòfag.
Equivalent en anglès: To swallow.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Empassar-se», p. 407. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l'esòfag.
Equivalent en castellà: Tragar-se, tragar (tr.), engullir (tr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Empassar-se», p. 407. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l'esòfag.
Equivalent en francès: Avaler (tr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Empassar-se», p. 407. Enciclopèdia Catalana.

Empassarsen

1 font, 1864.
Fr. Defallirse per falta de aliment.
Equivalent en castellà: Ahilarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Empassarse», p. 615. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Defallirse per falta de aliment.
Equivalent en llatí: Dejicio, is, prae inedia languescere; linqui animo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Empassarse», p. 615. Hermanos Espasa, Editores.