Paremiologia catalana comparada digital

En perpetu

2 recurrències. Primera citació: 1839.

En perpetuu

2 fonts, 1839.
M. adv. ant. Perpétuament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Perpetuo, a», p. 325. Hermanos Espasa, Editores.
Mod. adv. ant. Perpetuamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Perpetuu», p. 456. Impremta de Josep Torner.