Paremiologia catalana comparada digital

Enganyabadocs

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Enganyabadocs

2 fonts, 1926.
M. Qui s'aprofita de la ignorància dels altres per a enganyar-los.
Equivalent en castellà: Engañabobos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Enganyabadocs». Editorial Moll.
Es diu de la persona que es dedica a estafar, de la manera que pot.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enganyabadocs 1», p. 21. Edicions Polígrafa.

Enganyabadochs

1 font, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres. Otros de verbo y nombre.
Equivalent en castellà: Espantavillanos.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 50. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Enganyabadochs ó béstias

1 font, 1864.
Qui enganya ab jochs y burlas.
Sinònim: Enganyabobos.
Equivalent en castellà: Engañador, engañabobos, engañamundos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enganyabadochs ó béstias, ó enganyabobos», p. 636. Hermanos Espasa, Editores.
M. Cosa de poch valor y mòlta brillantor.
Sinònim: Enganyabobos.
Equivalent en castellà: Espantavillanos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enganyabadochs ó béstias, ó enganyabobos», p. 636. Hermanos Espasa, Editores.
M. Cosa de poch valor y mòlta brillantor.
Sinònim: Enganyabobos.
Equivalent en llatí: Fucosa, fallax supellex.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enganyabadochs ó béstias, ó enganyabobos», p. 636. Hermanos Espasa, Editores.
Qui enganya ab jochs y burlas.
Sinònim: Enganyabobos.
Equivalent en llatí: Versipellis, is.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enganyabadochs ó béstias, ó enganyabobos», p. 636. Hermanos Espasa, Editores.