Paremiologia catalana comparada digital

Es veïnats són a dur oli

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1970.

Els veïnats són a dur oli

5 fonts, 1970.
Es diu irònicament quan algú s'elogia a ell mateix indiscretament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Oli», p. 160. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'habitatge. Veïnat», p. 74. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Estar lluny de veïns.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 165», p. 643. Columna Edicions.
Quan ve que un s'alaba ell mateix, els que l'escolten solen dir-li això.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Oli», p. 25. Edicions Polígrafa.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. III. L'habitatge. Veïnat», p. 74. Revue Catalane.

Es veïnats són a dur oli

3 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 166. Consell de Mallorca.
Es diu quan una persona s'alaba a ella mateixa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Pressumpció», p. 78. Hora Nova.
Es diu irònicament quan qualcú s'alaba a ell mateix.
Sinònim: No té padrins.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Alabança», p. 150. Hora Nova.

Es veinats són a dur oli

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 37. Consell de Mallorca.