Paremiologia catalana comparada digital

Esnif!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Esnif

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa algú que aspira amb força l'aire pel nas, ja sigui per ensumar alguna cosa, perquè plora o perquè està refredat. De l'anglès «to sniff» 'ensumar, inhalar'
[Un home plora:] —Esnif, esnif (Joaquim Carbó, Josep M. Madorell, «La casa sota les estrelles», 1997).