Paremiologia catalana comparada digital

Espera'm, ja t'afaitaré!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Espera'm, ja t'afaitaré!

1 font, 1926.
Pegar fort, tupar, donar un ventim.
Son pare l'ha afaitat de bona manera, amb s'estirapeu.
Equivalent en castellà: Zurrar.
Lloc: Llofriu, Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Afaitar 4.c)», p. 230. Editorial Moll.

Espera'm; ja t'afaitaré

1 font, 2008.
Es diu amb to d'amenaça.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.3. Neteja personal. Dites. 9.1.3.1. Afaitar. Barba. Dites», p. 343. Editorial Moll.