Paremiologia catalana comparada digital

Estar capficat

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Estar capficat

4 fonts, 1984.
Concentrat en alguna cosa.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 83. Autoedició.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 210. Editorial Millà.
Estar preocupat en algun afer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Esser molt difícil sortir d'una mala situació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 59. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Capficat

2 fonts, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Maniático.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 49. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Oral / Riudor, Núria (1997): «coses del cos». Font oral.

Capficat, -ada

1 font, 1926.
Adj. Qui està amb el cap baix i manifesta tenir gran preocupació o tristor.
Està trist, capficat, esglayador, Canigó IX | Pensí jo, concirós y capficat, / que tenia rahó la rajoleta, Llorente Versos, II, 55 | Capficada en sas caborias, ni esma tenia de bellugà'ls dits, Pons Auca 78.
Equivalent en castellà: Cabizbajo | Alicaído | Ensimismado | Preocupado.
Lloc: or., occ., val., bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Capficat, -ada 2». Editorial Moll.
Adj. Ensopit, mancat de forces ni per alçar el cap.
Equivalent en castellà: Abatido | Amodorrado.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Capficat, -ada 3». Editorial Moll.