Paremiologia catalana comparada digital

Estar de veta

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Estar de bon humor i tenir ganes de parlar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Veta 12». Editorial Moll.
Ésser de bon humor. Ésser enraonador. Estar alegre i disposat sempre a fer tabola.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De la veta», p. 200. Universitat Politècnica de Catalunya.