Paremiologia catalana comparada digital

Estar enfavat

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1976.

Enfavat

5 fonts, 1976.
Lloc: Rosselló.
Cayrol, A (1976): «Els renecs i els fastics. Injuries i renecs», p. 36. Almanac Català del Rosselló.
Equivalent en francès: Niais | hébété.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Enfavada

2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Enfavat, enfavada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que s'ha embadalit, que s'ha tornat mig beneita.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 72. Editorial Trabucaire.