Paremiologia catalana comparada digital

Estar enlà, com sa jaia Miquela

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Aguantar-se enlaire com la jaia Miquela

1 font, 1935.
Ésser beneitó.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 128. Editorial Selecta-Catalonia.

Estar en là, com sa jaia Miquela

1 font, 1926.
Estar en l'aire.
Sinònim: Estar en là, com Mahoma.
Lloc: mall., eiv.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Là Loc». Editorial Moll.

Estar enlà com sa jaia Miquela

1 font, 1926.
Estar enlà (en ses dues accepcions).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Enlà Loc». Editorial Moll.

Estar enllà, com la jaia Miquela

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 8», p. 280. Columna Edicions.

Estar o Quedar en là, com sa jaia Miquela

1 font, 1926.
Aguantar-se en l'aire, sense tocar cap punt de sosteniment; fig., estar o quedar astorat, molt sorprès.
Com sa jaya Miquela, vendrà dia que et quedaràs en là, Ignor. 58.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miquela Loc». Editorial Moll.

Estar/Quedar enllà com la iaia Miquela

1 font, 2022.
Loc. v. Crida l'atenció d'una persona que està embadalida, com absent. Miquela: Forma femenina del nom propi d'home «Miquel».
Sinònim: Estar enllà com Mahoma.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Miquela», p. 122. Institut d'Estudis Catalans.

Quedar en là, com sa jaia Miquela

1 font, 1926.
Romandre molt sorprès o sense poder aconseguir els seus propòsits.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Jai o jaio, jaia Loc. a)». Editorial Moll.