Fr. met. y fam. que se diu del que está sèmpre ab altre, sèns apartarse de èll, ni donar lloc á que li parlen reservadamènt. També se diu del qui está instand y porfiand sòbre alguna pretensió.
Equivalent en castellà: Estar á la oreja.
Estar penjat a l'orella
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.
Estar penjad á l'aurella
1 font, 1839.
Fr. met. y fam. que se diu del que está sèmpre ab altre, sèns apartarse de èll, ni donar lloc á que li parlen reservadamènt. També se diu del qui está instand y porfiand sòbre alguna pretensió.
Equivalent en francès: Être pendu à l'oreille.
Fr. met. y fam. que se diu del que está sèmpre ab altre, sèns apartarse de èll, ni donar lloc á que li parlen reservadamènt. També se diu del qui está instand y porfiand sòbre alguna pretensió.
Equivalent en italià: Gonfiar gli orecchi.
Fr. met. y fam. que se diu del que está sèmpre ab altre, sèns apartarse de èll, ni donar lloc á que li parlen reservadamènt. També se diu del qui está instand y porfiand sòbre alguna pretensió.
Equivalent en llatí: Auri jugiter susurrare.
Estar penjat a l'orella
1 font, 2021.
Estar pènjat á l'orella
1 font, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Estar á la oreja.
F. met.
Equivalent en llatí: Auri iugiter susurrare.
Estar penjat a l'orella d'algú
1 font, 1926.
Estar-li sempre molt acostat demanant-li coses.
Estar penjat á la orella
1 font, 1865.
Fr. met. Se diu del qui sempre está ab altre sèns apartarse de ell, ni donar lloch á que se li parle reservadament; y també del qui está instant y porfiant sobre alguna pretensió.
Equivalent en castellà: Estar á las orejas.
Fr. met. Se diu del qui sempre está ab altre sèns apartarse de ell, ni donar lloch á que se li parle reservadament; y també del qui está instant y porfiant sobre alguna pretensió.
Equivalent en llatí: Aures jugiter susurrare.