Fr. Tènir la veu fòsca y aspre per algun accidènt ó indisposició dels organos.
Equivalent en castellà: Ronquear.
Estar ronc
6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Estar rònc
1 font, 1839.
Fr. Tènir la veu fòsca y aspre per algun accidènt ó indisposició dels organos.
Equivalent en francès: Être enroué.
Fr. Tènir la veu fòsca y aspre per algun accidènt ó indisposició dels organos.
Equivalent en italià: Parlar con voce rauca.
Fr. Tènir la veu fòsca y aspre per algun accidènt ó indisposició dels organos.
Equivalent en llatí: Raucire.
Fr. Tènir la veu fòsca y aspre per algun accidènt ó indisposició dels organos.
Equivalent en llatí: Raucitate laborare.
Ronc -a
1 font, 2002.
Adj. Que té un so aspre, rude. | Enrogallat, que pateix de ronquera. Del ll. «rboncu», íd., que prengué el caràcter adjectival de «raucus, -a, -um», íd, d'origen onomatopeic.