Paremiologia catalana comparada digital

Estoicament

Adv. D'una manera estoica; amb estoïcisme.
La dona… se dexava fiblar estoycament per tots cantons, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 215) | El seu company que parava estoicament la pluja, Víct. Cat., Ombr. 25.
Equivalent en castellà: Estoicamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estoicament». Editorial Moll.
[aguantar, suportar] pacientment. El sentit d'aquet adverbi ve donat per la doctrina filosòfica dels 'estoics', un principi dels quals era la impertorbabilitat de l'esperit davant les adversitats.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 95», p. 90. Edicions 62.
Indiferentment, dredament.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estoicament 1», p. 350. Edicions Polígrafa.
Amb estoïcisme.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estoicament 2», p. 350. Edicions Polígrafa.
Austerament.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estoicament 3», p. 350. Edicions Polígrafa.
Amb sincera o fingida abnegació.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estoicament 4», p. 350. Edicions Polígrafa.