Paremiologia catalana comparada digital

Estrènyer-se el cap

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Estrènyer-se el cap

3 fonts, 1926.
Afluixar-se d'una cosa, veure's obligat a prescindir-ne.
Me pisparen es rellotge i me n'he hagut d'estrènyer es cap.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap Loc». Editorial Moll.
Haver de renunciar a una cosa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 331. Editorial Moll.
Afluixar-se d'una cosa, veure's obligat a prescindir-ne.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Estrènyer-se es cap

1 font, 1999.
Afluixar-se d'una cosa, veure-se obligat a prescindir-ne.
Sinònim: Estrènyer-se un ou.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Desistir», p. 109. Hora Nova.

Estrènyer-se es cap d'una cosa

1 font, 1926.
Haver-se'n d'afluixar, veure's obligat a no tenir-la, a prescindir-ne.
Volien esser hereus, però es va morir sense testar, i se n'han hagut d'estrènyer es cap.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estrènyer Loc. a)». Editorial Moll.