Paremiologia catalana comparada digital

Faltat de salut

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Estar faltad de salut

1 font, 1839.
Fr. Tènir poca salut.
Equivalent en castellà: Estar cascado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Salut», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir poca salut.
Equivalent en francès: Être cassé, affaibli.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Salut», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir poca salut.
Equivalent en italià: Essere debole, affralito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Salut», p. 747. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir poca salut.
Equivalent en llatí: Infirma valetudine uti.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Salut», p. 747. Impremta de Josep Torner.

Estar faltat de salut, ó no gastar salut

1 font, 1865.
Fr. Estar malaltís, tenir poca salut.
Equivalent en castellà: Estar cascado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Salut», p. 544. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Estar malaltís, tenir poca salut.
Equivalent en llatí: Aegra valetudine uti.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Salut», p. 544. Hermanos Espasa, Editores.