I el gland és –una altra vegada– la fava. Josep Maria de Sagarra va anar amb uns amics al far de Llafranc i, tot d'un plegat, li van venir ganes d'orinar. Enriolat, mentre canviava l'aigua de les olives, es va empescar aquests versos.
Pixo a l'abim: / al fons la mar blava, / allà el cap de Begur, / aquí el cap de la fava.
També la botànica ha cedit noms per a anomenar el penis, com ara fava, tavella i xufa.
Equivalent en castellà: Polla.
A l'Empordà hi conviuen unes quantes maneres d'anunciar una bufetada imminent o de dir que s'ha produït un cop violent. La majoria tenen un doble significat i en alguns casos, el seu referent en sentit literal és un aliment: bolet, pinya, castanya, nata, nespra, fava, galeta, neula. No sé per què es fan servir les metàfores comestibles per designar els cops, potser perquè rebre'n l'impacte pot arribar a ser prou dolorós.
Lloc: Empordà.
«Polla», castellanisme.
Sinònim: Carall | Pixa | Tita | Titola | Cuc | Cuca | Tavella | Xufa | Semaler | Manec | Verga | Piu.
Equivalent en castellà: Polla.
Lloc: Menorca.