Paremiologia catalana comparada digital

Fer-li carantoines

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1864.

Fer carantonyes

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 114. Editorial Arte y Letras.
Fer magarrufes a un petit.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús», p. 65. Amics de Tous.
Fer magarrufes a un petit.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. C», p. 49. Amics de Tous.

Fer carantoines

1 font, 2018.
Les carantoines són la filera d'afalacs, carícies i moixaines especialment a la cara.
Sinònim: Fer magarrufes.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 156. Editorial Gregal.

Fér carantonyas

1 font, 1864.
Fr. fam.
Equivalent en castellà: Carantoñear.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carantonya», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. fam.
Equivalent en llatí: Blandior, iris, prolecto, as.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carantonya», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.

Fer-li carantoines

1 font, 1988.
El navegant li feia carantoines, li regalava cargols i petxines de mar o el pujava al llaüt amb ell.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Primera part. Els dies de l'Edèn. III», p. 37. Edicions de la Magrana.