Paremiologia catalana comparada digital

Fer-li la tussa

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Fer la tussa

1 font, 1915.
Matar a algú. Donar-li una bona sumanda, un estofat, etc. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/211/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer la tussa a algú

1 font, 1926.
Matar-lo.
Si no dexes en pau a la fillola, te faig la tussa, Nadal Beneyt 105.
Lloc: Empordà, Plana de Vic.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tussa 1. a)». Editorial Moll.

Fer la tussa al porc

1 font, 1970.
Tussa: la mort.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tussa», p. 192. Edicions Polígrafa.