Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se'n un escot

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Fer-se un escot (d'una cosa)

1 font, 1926.
Prendre panxó, afartar-se.
M'he fet un escot d'estudiar.
Font: Aguiló Dicc.

Fèrse un escot de alguna cosa

1 font, 1839.
Fr. fam. ab que s'exprèssa lo excès ab que algú fa alguna cosa ó s'enceva en èlla; com fèrse un escot de ballar, de llegir, etc.
Equivalent en castellà: Darse una panzada.
Fr. fam. ab que s'exprèssa lo excès ab que algú fa alguna cosa ó s'enceva en èlla; com fèrse un escot de ballar, de llegir, etc.
Equivalent en francès: Se gorger.
Fr. fam. ab que s'exprèssa lo excès ab que algú fa alguna cosa ó s'enceva en èlla; com fèrse un escot de ballar, de llegir, etc.
Equivalent en italià: Impinzarsi.
Fr. fam. ab que s'exprèssa lo excès ab que algú fa alguna cosa ó s'enceva en èlla; com fèrse un escot de ballar, de llegir, etc.
Equivalent en llatí: Satiari.