Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se caca

3 recurrències. Primera citació: 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà C. Funcions corporals. Funcions corporals. Fer de ventre (fam.)», p. 409. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Loc. v. [LC]. Cagar 1.2.
He de canviar el nen, que s'ha fet caca.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «caca ». Institut d'Estudis Catalans.
El diccionari normatiu ja ens deixa «fer caca», «fer-se caca» i «tenir caca».
Martín Lloret, Míriam (2022): «https://twitter.com/mirmalloret/status/1532367968407003137». Twitter.