Molestar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Molest, a», p. 176. Hermanos Espasa, Editores.
Fer-se molest
8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Férse molest
1 font, 1865.
Molestar.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinéncias.
Equivalent en castellà: Aporrarse.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinéncias.
Equivalent en llatí: Molestum esse.
Fèrse molèst
1 font, 1839.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinencia.
Equivalent en castellà: Aporrarse.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinencia.
Equivalent en francès: Se rendre importun, ennuyeux.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinencia.
Equivalent en italià: Farsi importuno.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinencia.
Equivalent en italià: rendersi incomodo.
Fr. Arribar á enfadar ó incomodar ab impertinencia.
Equivalent en llatí: Molestum fieri.