Paremiologia catalana comparada digital

Fer aigua pels alts

8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1985.

Fer aigua pels alts

2 fonts, 2006.
«Fer aigua pels alts», per exemple, en el seu significat literal no ens diu res. Però, si seguim l'explicació donada per en Joan Sala que la contextualitza en el món de la marineria referint-se concretament a una barca vella que ja no navega, llavors comprendrem tot seguit el valor metafòric, colorit i fins i tot simpàtic de l'expressió. De: Zucchitello, Mario.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2010): Expressions i dites lloretenques mullades d'aigua salada «Pròleg», p. 9. La Costa Publicacions.
Ja al restaurant, senzill, ben endreçat, «Pepet —li faig—, si no et coneixès et diria que ja fas aigua pels alts. En tens cada una! Menjar un plat d'arròs caldosa a les deu des vespre!».
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 101. La Costa Publicacions.

Em fa aiga pels alts

1 font, 2006.
Fluix de memòria puntual.
La memòria, la d'ara, la que en diuen puntual ja em fa aiga pels alts.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «A manera d'entrada», p. 23. La Costa Publicacions.

Fer (algú) aigua pels dalts

1 font, 1997.
No ser-hi tot.
El conferenciant feia aigua pels dalts; no deia sinó bestieses.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Aigua o aiga f.», p. 20. Edicions 62.

Fer aiga pels alts

1 font, 2010.
Aiga: aigua. Dit en termes reals del mot és l'estat d'una embarcació vella, enretirada, però vés a saber qui i quan li va donar per dir i creure que la frase s'ajustava per «batejar» gent d'edat avançada.
—He parlat amb en jeroni, es vei (vell) «Trons» i, vols que t'ho digui, m'ha semblat que ja fa aiga pels alts, ja té la memòria esquerdada, ja fa catúfols.
Sinònim: Tenir la memòria esquerdada | Fer catúfols.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2010): Expressions i dites lloretenques mullades d'aigua salada, p. 38. La Costa Publicacions.

Fer aigua pels dalts

1 font, 1985.
Mar. No tenir el cap ben centrat.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Aigua», p. 23. Editorial Pòrtic.

Fer-li aigua pels alts

1 font, 2006.
Antiga dita de la gent de mar per referir-se a la manca de memòria.
—Ara, noi, me'n fas memòria. tinc gairebé vuitanta-nou anys i gràcies a Déu encara no m'ha visitat un metge ni he pres cap pastilla, però la memòria de vegades em fa «aigua pels alts».
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 59. La Costa Publicacions.

Pendre l'aigua de lo més alt

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1814. Publicacions de la Universitat de València.