Paremiologia catalana comparada digital

Fer caca

8 recurrències. Primera citació: 1985.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà C. Funcions corporals. Funcions corporals. Fer de ventre (fam.)», p. 409. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Llenguatge infantil.
Castellanos i Llorens, Carles (2001): Llengua Nacional, 35 (estiu del 2001), p. 36-40 «Malparlar bé - https://llenguanacional.cat/pdf/LN35_17.pdf», p. 36. Revista Llengua Nacional.
El lèxic específic del català oral no formal: defecar, cagar, eufemismes.
Castellanos i Llorens, Carles (2001): Llengua Nacional, 35 (estiu del 2001), p. 36-40 «Malparlar bé - https://llenguanacional.cat/pdf/LN35_17.pdf», p. 38. Revista Llengua Nacional.
Loc. v. [LC]. Defecar 1.
Feia caca a l'orinal.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «caca». Institut d'Estudis Catalans.
El diccionari normatiu ja ens deixa «fer caca», «fer-se caca» i «tenir caca».
Martín Lloret, Míriam (2022): «https://twitter.com/mirmalloret/status/1532367968407003137». Twitter.
Defecar.
—On és el nen? —Fa caca.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 85. Autoedició.
Sobre activitats fisiològiques: Evacuar.
Sinònim: Cagar.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B16) Eufemismes i argot», p. 37. Editorial Acebo.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 38. Edicions Víctor.