Fér cop.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estrépit», p. 709. Hermanos Espasa, Editores.
Fer estrèpit
13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Donar ó fér estrépit
1 font, 1864.
Fér cop.
Fér públich lo ocult.
Fr. Fer gran soroll alguna cosa cayent, rompentse ó reventantse, etc.
Equivalent en castellà: Dar estrépito ó estallido.
Equivalent en castellà: Dar un estallido.
Equivalent en llatí: Totum per orbem increbescere.
Fr. Fer gran soroll alguna cosa cayent, rompentse ó reventantse, etc.
Equivalent en llatí: Vehementem stridorem edere.
Fèr estrépit
1 font, 1839.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en castellà: Dar estampida.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en castellà: Dar un estallido, un estampido.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en francès: Éclater.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en francès: Faire un éclat.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en italià: Scoppiare.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en llatí: Admirationem movere.
Fr. met. Fèr novedat, causar gran sensació alguna cosa extraordinaria y que estaba oculta; fèr tro.
Equivalent en llatí: Strepitare.