Paremiologia catalana comparada digital

Fer flaca

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Fer flaca

2 fonts, 1926.
Fallir, mancar, deixar de fer allò que es devia o que es tenia el propòsit de fer.
Es qui duen el Bon Jesús…, i darrera ells quatre capellans en camis per dur-lo si aquells fan flaca, Alcover Cont. 197.
Equivalent en castellà: Fallar.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Flaca 2». Editorial Moll.
Sinònim: Faltar a la paraula.
Lloc: Bal.
Correu / Vera Grau, Idali (2023): Correu «https://pccd.dites.cat/p/Faltar_a_la_paraula». Correu electrònic.

Fer flaca (les cames)

1 font, 2008.
Doblegar les cames, no aguantar el cos.
Volia fugir però ses cames li feren flaca, i se va haver d'asseure a un banc que hi havia allà devora (I, 85).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 164. Editorial Moll.
No aguantar el cos.
Li agafà un tremolor de tot es cos; volia fugir, però ses cames li feren flaca… (I, 85).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 171. Editorial Moll.