Paremiologia catalana comparada digital

Fer socaire

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Fer socaire

2 fonts, 1926.
Arranjar el cargolament del cap de treure, en el piló de l'argue.
Lloc: Arenys de Mar.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 94. Edicions Polígrafa.
V. Acció d'arreglar la corda que caragola el xigre perquè no s'encavalli i es plegui bé.
Roig, Emerencià; Amades i Gelats, Joan (1926): Vocabulari de la pesca «Fer socaire», p. 28. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Aguardar socayre

1 font, 1865.
Fr. náut. Mantenirse ferm lo mariner que té en la ma'l de un cap.
Equivalent en castellà: Aguantar socaire.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Socayre», p. 601. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. náut. Mantenirse ferm lo mariner que té en la ma'l de un cap.
Equivalent en llatí: Firmiter restim tenere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Socayre», p. 601. Hermanos Espasa, Editores.