Fet un Neró

Estar irritadíssim, mostrar-se molt furiós.

Lloc: Mall., Men.

Estar molt enrabiat, iracund.

Sinònim: Estar fet una fúria | Estar molt cremat | Estar més cremat que una moneia | Estar més cremat que una espardenya | Estar més cremat que un misto | Fer flamada o flamaradeta | Treure foc pets ulls (o per sa boca, o per ses orelles, o pes queixals).

Lloc: Mallorca.

Molt enfadat.

Una altra de les fonts habituals d'antropònims fraseològics és la història, la literatura i, en menor grau, la mitologia, tant la pròpia de cada poble com la de pobles veïns amb els quals hi ha hagut alguna vinculació. Concretament, i per motius geogràfics, històrics i culturals, el nostre poble ha estat en contacte i ha rebut influències culturals fonamentalment del món clàssic i l'àrab, així com dels pobles occità, francès, italià i castellà […].

Font: DCVB.

Trobem la funció eponímica en els casos en què s'han lexicalitzat els noms de personatges coneguts que han passat a la història per alguna circumstància concreta. En el cas del fràsic antroponímic del DCVB, la funció eponímica apareix fonamentalment a partir de personatges bíblics i, en menor mesura, de personatges històrics, mitològics i literaris, amb una connotació específica relacionada amb alguna acció, qualitat o defecte…

Font: DCVB.

Loc. v. Fa referència a una persona que està molt furiosa. Neró: Nom de família dut per molts il·lustres romans que deriva del llatí «Nerōne». Neró Claudi Cèsar fou un antic emperador romà del segle I famós per la seua crueltat. Per a aconseguir els seus plans, fins i tot manà matar la seua mare. Per a portar a terme la reforma urbanística de Roma, feu incendiar una part de la ciutat i contemplà la seua destrucció des d'una torre cantant l'incendi de Troia (segueix a l'original).

Figures retòriques que actuen sobre el significat de les paraules. Antonomàsies.