Paremiologia catalana comparada digital

Ficar fava

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1933.

Ficar fava

3 fonts, 1933.
Posr-se entre mig de la conversa.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXIX, Cuaderno III (Julio-Sepbre de 1953) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 272. Societat Castellonenca de Cultura.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 150. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «F», p. 106. Autoedició.

Ficar fava (en un assumpte)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1793. Publicacions de la Universitat de València.

Ficar fava (en una persona)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1793. Publicacions de la Universitat de València.

Ficar fava en tot

1 font, 2008.
Participar en tot encara que no sia cosa seva.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.