32 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
11 fonts, 1839.
Prep. i conj. ant. s'usava reforçat amb la partícula /tro,/ que tenia el mateix significat de «fins».
Que tampoch se'n senta res tro fins que cosa sia feyta, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 527).
Prep. i conj.
Equivalent en castellà: Hasta.
Equivalent en castellà: Incluso.
Equivalent en castellà: Hasta.
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en alemany: Bis, bis nach, bis auf.
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en anglès: To (espai).
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en anglès: Until, till (temps).
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en anglès: Up to (quantitats).
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en castellà: Hasta.
Prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb «a». | En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. | En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada.
Anirem fins allà. | Hem d'arribar fins en aquella ermita. | Des de Mataró fins a Barcelona. | He llegit fins a la pàgina cinquanta… | No me n'aniré fins que no ho hàgim resolt tot… | Fins demà!
Equivalent en francès: Jusque, jusqu'a.
Adverbi.
Fins aquí hem arribat, caminant amb molta pena (Palamós) | Fins avui no ho he fet (Petra) | Ha anat a rodolons fins a baix de l'escala (Ripoll.
Adverbi. Àdhuc.
Sinònim: Veg. Encara.
Prep. que indica l'extrem, ó termini.
Equivalent en castellà: Hasta.
Prep. que indica l'extrem, ó termini.
Equivalent en llatí: Usque, ad, usque ad.
Sinònim: Fins, àdhuc.
Equivalent en castellà: Incluso.
Prep. que servex pera expressar lo tèrme de llocs, acciòns y cantitats continuas ó discrètas.
Equivalent en castellà: Hasta.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en castellà: Hasta.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en francès: Aussi.
Prep. que servex pera expressar lo tèrme de llocs, acciòns y cantitats continuas ó discrètas.
Equivalent en francès: Jusqu'à.
Prep. que servex pera expressar lo tèrme de llocs, acciòns y cantitats continuas ó discrètas.
Equivalent en francès: Jusque.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en francès: Même.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en italià: Anche.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en italià: Fino.
Prep. que servex pera expressar lo tèrme de llocs, acciòns y cantitats continuas ó discrètas.
Equivalent en italià: Fino a.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en italià: Pure.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en llatí: Etiam.
Se usa com conjunció compulsiva, y llavors servex pèra exagerar ó ponderar alguna cosa, y equival á també.
Equivalent en llatí: Nec non.
Prep. que servex pera expressar lo tèrme de llocs, acciòns y cantitats continuas ó discrètas.
Equivalent en llatí: Usque.