Paremiologia catalana comparada digital

Flabiol

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1988.

Flabiol

3 fonts, 1988.
Entre els objectes llargaruts i armes, en destaquem l'estaca, el mànec, la bengala i el gaiato, el tràmec, el carall, el melindro, la pipa, el ciri i el flabiol, l'instrument, l'espasa i, en conseqüència, el fet d'anar ben armat.
Normalment pronunciat «flubiol».És una flauta feta de canya de sons molt aguts. La dita s'utilitza quan hom va al darrere d'algú inútilment, per tal que ens faci alguna feina, o també quan es lluita per una causa perduda. Eufemisme de «penis», que recull el DCVB.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: DCVB.
Canella, tíbia o prim de la cama.
Lloc: Pallars.

El flabiol

1 font, 2012.
A les parts, les anomenem de diferents maneres, les de l'home.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).

No em toquis el flabiol

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.