Interj. Onomat.: Flaix.
Al començament, s'ho deia en despertar-se, a trenc d'alba. Es deia, tot això el riu s'ho emportarà, flash, s'ha acabat, com la fullaraca a la tardor (Montserrat Roig, «L'hora violeta», 1980).
Flash!
1 recurrència. Primera citació: 2002.