Interj. Onomat.: Flas.
De sobte, vam sentir llavors un flast! formidable, i vam vuere que l'indignat germà, arribant davant d'aquella escandalosa, li havia deixat pintats els cinc dits a la cara (Narcís Oller, «La bogeria», 1898).
Flast!
1 recurrència. Primera citació: 2002.