Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 944. Editorial Selecta-Catalonia.
Formigues alades, terres mullades
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.
Formigues alades, terres mullades
8 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
Quan les formigues es desplacen del formiguer d'origen per a fundar una nova colònia, van allà on ha plogut o preveuen que plourà per tal d'assegurar-se que tindran cereals per menjar.
Les que tenen ales també en són símptoma. Quan se'n veuen moltes voleiant acostuma a ploure.
Les formigues amb ales surten quan ha de ploure.