Paremiologia catalana comparada digital

Gaiament

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Gaiament

2 fonts, 1926.
Adv. Alegrement.
El ramatge, gaiament bellugós, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu, Ruyra Parada 34.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gaiament». Editorial Moll.
Alegrement.
… lo bronso de cent cloquers campanejava gaiament (Verdaguer, XXI, 26).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gaiament 1», p. 11. Edicions Polígrafa.
En so i to de festa o de victòria.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gaiament 2», p. 11. Edicions Polígrafa.

Gayament

1 font, 1803.
Adv. m. ant.
Sinònim: V. Alegrament.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gayament», p. 403.