Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'aixeca de matí, Déu li surt a camí

23 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1915.

Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí

5 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Camí Refr. j)». Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Si un és diligent la fortuna li somriu.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CR - Creences religioses», p. 58. Institut d'Estudis Eivissencs.
Qui s'aixeca dematí, tot es dia és seu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 260. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Al qui es lleva de matí, el bon Jesús li surt pel camí

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1126. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 44. Institut d'Estudis Catalans.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.

Qui s'aixeca de matí, Déu li surt a camí

3 fonts, 1986.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Aixecar», p. 29. Editorial Moll.
Manifesta de manera molt expressiva els avantatges de matinar.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 86. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: A quien madruga Dios le ayuda.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 11. Institut d'Estudis Eivissencs.

A qui s'aixeca de bon matí, Déu li surt al camí

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 142. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

A qui s'aixeca demati / el Bon Jesus li surt a cami

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/509/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al qui es lleva de matí, el. bon Jesús li surt pel camí

1 font, 1979.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - Refranys i locucions de traginer - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.

Al qui s'aixeca dematí, el Bon Jesús li surt al camí

1 font, 2008.
Recomanació que és bo aixecar-se dematí.
Sinònim: Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí | Qui s'aixeca dematí, el Bon Jesús li surt a camí.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 130. Editorial Moll.

Lleva't dematí i Déu te darà camí

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 586», p. 594. Columna Edicions.

Qui s'aixeca dematí Deu li surt a camí

1 font, 1926.
Sinònim: Deu diu ajuda't i t'ajudaré.
Equivalent en llatí: Deus diligentem adjuvat.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 21. Consell de Mallorca.

Qui s'aixeca dematí, / el Bon Jesús li surt a camí

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Actúa esperando colaboración», p. 84. Museu de Mallorca.

Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí (o pixa allà on vol)

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a's camí

1 font, 1984.
Qui s'aixeca dematí, sa feina li ret.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui s'aixeca dematí, Déu li surti a camí

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 656», p. 611. Columna Edicions.

Qui s'aixeca dematí, el bon Jesús li surt a camí

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aixecar Loc I Refr. h)», p. 367. Editorial Moll.

Qui s'aixeca dematí, el Bon Jesús li surt a camí

1 font, 1926.
Sinònim: De casar-se jove i aixecar-se dematí, ningú se'n penet | Qui s'aixeca dematí té poques noses | Qui s'aixeca dematí, pixa allà on vol | Qui es lleva dematí, té temps per a tot.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dematí Refr. a)». Editorial Moll.