M. onomatopeia del so de les campanes.
Ell que, sense dir-nos res, salta a Cabrenyas y, gananing gananang, aixeca el sometent, Oller Fig. pais. 31 | Nos aixordà ab uns gananings-gananangs de glòria escandalosos, Oller Bogeria 50.
Gananing-gananang
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia del soroll de les campanes.
Lloc: Espluga de Francolí, Palamós.
Interj. Onomat.: Ning-nang.
Si hi havia algú a la casa o no havia sentit aquell gananing-gananang, gananing-ganang, del cancell […] (Narcís Oller, «La bogeria», 1898).