Paremiologia catalana comparada digital

Ganes de treure

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Ganas de tráurer

2 fonts, 1839.
Ascos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Gana», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.
Ganas de vomitar.
Equivalent en castellà: Ascos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gana», p. 1012. Impremta de Josep Torner.
Ganas de vomitar.
Equivalent en francès: Nausée.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gana», p. 1012. Impremta de Josep Torner.
Ganas de vomitar.
Equivalent en italià: Nausea.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gana», p. 1012. Impremta de Josep Torner.
Ganas de vomitar.
Equivalent en llatí: Nausea.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gana», p. 1012. Impremta de Josep Torner.

Ganes de treure

2 fonts, 1926.
Oi, necessitat de vomitar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gana 1». Editorial Moll.
Sensació anhelosa que produeixen les contraccions de l'estómac per fer expulsar per la boca les substàncies alimentícies mal digerides.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganes de treure», p. 42. Edicions Polígrafa.