Interj. Onomat.: Marrameu. Sovint es fa servir en combinació amb «garranyeu».
Garranyius i garranyeus / ha llançat el precursor / (primer màrtir del consum) (Miquel Desclot, «Viatge perillós i al3lucinant a tra ́ves de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral», 1974).