Paremiologia catalana comparada digital

Gat de masia

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1916.

Gat de masia

2 fonts, 1926.
Home molt rústic, bosquerol.
Lloc: Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat I.3. d)». Editorial Moll.
Persona molt solitària, que defuig el tracte amb la gent.
El padrí era un gat de masia: quan més bé estava era quan ningú el molestava.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 82. Autoedició.

Frestec com un gat de masia

1 font, 1916.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un gat de masia

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «ser»», p. 40. Editorial Acebo.