Fer na festa o un gran àpat. De l'himne: Gaudeamus igitur… dels estudiants.
Gaudeamus
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Fer un gaudeamus
2 fonts, 2008.
Fer un bon dinar.
—Mira quin betzo [diu es gegant] que he trobat, que mos robava ses taronges. Tanque'l dins una bóta, dóna-li menjar a voler, i en estar gras, en feim un gaudeamus (IV, 102).
Lloc: Mallorca.
«Gaudeamus»
1 font, 1839.
S. m. Veu llatina usada familiarmènt en catalá pera significar fèsta, regositj, mènjar y béurer abundant.
Equivalent en castellà: Gaudeamus.
S. m. Veu llatina usada familiarmènt en catalá pera significar fèsta, regositj, mènjar y béurer abundant.
Equivalent en francès: Bombance.
S. m. Veu llatina usada familiarmènt en catalá pera significar fèsta, regositj, mènjar y béurer abundant.
Equivalent en italià: Gozzoviglia.
S. m. Veu llatina usada familiarmènt en catalá pera significar fèsta, regositj, mènjar y béurer abundant.
Equivalent en italià: Stravizzo.
S. m. Veu llatina usada familiarmènt en catalá pera significar fèsta, regositj, mènjar y béurer abundant.
Equivalent en llatí: Dies epulis et scyphis laetissima.
Gaudeámus
1 font, 1864.
Veu llatina en l'estil familiar per goig, regositj y alegria.
Equivalent en castellà: Gaudeamus, gaudete.
Veu llatina en l'estil familiar per goig, regositj y alegria.
Equivalent en llatí: Gaudeamus.