Paremiologia catalana comparada digital

Gent dels Piteus, ni pel cap ni pels peus

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1937.

Gent dels Piteus, ni pel cap ni pels peus

3 fonts, 1978.
Els veïns de Sant Llorenç tenen fama de beneitons, poc recomanables, curtets del tot. Se n'expliquen de tots colors.

Gent dels Piteus ni pel cap ni pels peus

2 fonts, 1937.
Hom dóna el qualificatiu de piteu als veïns de Sant Llorenç dels Morunys, als quals la gent dels pobles propers té per poc recomanable, totxa i beneitona, i d'ací la dita que ens ocupa. Hom aplica gairebé als Morunys totes les contalles populars que pinten i presenten la gent sota un aspecte abetzolat. (Explicat amb més detall a l'original).
Lloc: Sant Llorenç dels Morunys.
Dita tòpica. Hom dóna el qualificatiu de piteu als veïns de Sant Llorenç dels Morunys, als quals la gent dels pobles propers té per poc recomanable, totxa i beneitona.
Lloc: Sant Llorenç dels Morunys.

Gent dels Piteus, / ni pel cap ni pels peus

1 font, 2008.
Hom donava el qualificatiu de «piteu» als veïns de Sant Llorenç de Morunys, als quals la gent dels pobles propers i rivals tenia per totxa i beneitona, i d'ací la dita que ens ocupa (amb més detalls a l'original).
Lloc: Vall de Lord (o Alt Cardener) (Solsonès).
Font: R 227, p33.