Paremiologia catalana comparada digital

Agafar el rave per les fulles

51 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1915.

Agafar el rave per les fulles

32 fonts, 1968.
O bé planteja una qüestió agafant el rave per les fulles.
Alsius, Salvador (1995): Avui «Al cap i a la fi. A dalt i a baix», p. C3. L'Avui / El Punt Avui.
Entendre una cosa pel sentit més maliciós.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Figues d'un altre paner: expressions amb noms de fruites i hortalisses - https://www.vilaweb.cat/noticies/figues-un-altre-paner-expressions-noms-fruites-hortalisses/». Vilaweb.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els vegetals. Hostalisses», p. 88. Graó Editorial.
Entendre una cosa pel sentit més maliciós.
Cursdecatalà.com (2012): Curs de català «Frases fetes». Web.
Agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós.
Enxaneta.info (2023): Enxaneta.info «Frases fetes - https://enxaneta.info/teoria/frases/56». Web.
Afagar o entendre una cosa pel cantó més maliciós.
Enxaneta.info (2024): Enxaneta.info «Frases fetes. Activitat núm. 225 - https://enxaneta.info/activitats/frases/56/2». Web.
Exagerar la importància de les coses.
No tens raó d'enfadar-te; sempre agafes el rave per les fulles, però ell no t'ho ha dit amb mala intenció / Ell m'ha dit que agafo el rave per les fulles, però estic segur que tinc raó i que no extralimito res.
Sinònim: Agafar la figa pel capoll, fer grossa festa de petit sant, d'un pet fer-ne cent esquerdes, fer d'una puça un elefant.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Exagerar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Prendre una cosa per una altra o en un sentit diferent del que té / exagerar la importància de les coses.
Has agafat el rave per les fulles, jo no et volia dir això.
Sinònim: Agafar la figa pel capoll.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malinterpretar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Agafar (o prendre) pel costat que punxa (o que crema).
Equivalent en castellà: Coger el rábano por las hojas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «30», p. 22. Garsineu Edicions.
Sinònim: Sempre agafes el peix per la cua | Agafar el rave | Agafar la vaca pels collons | No prenguis l'espasa per la punta | Prendre la A per la B.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 222», p. 564. Columna Edicions.
Agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós.
No siguis tan malpensat! Sempre agafes el rave per les fulles!
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «III. Modismes i frases fetes», p. 114. Editorial Claret.
Exagerar la importància de les coses.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Agafar o entendre una cosa pel cantó maliciós.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Exagerar la importància de les coses.
Sinònim: exagerar, extremar, agafar la figa pel capoll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós. Agafar (o prendre) pel costat que punxa (o que crema). Exagerar la importància de les coses.
Gausachs, Núria (2021): «https://twitter.com/GausachsNuria/status/1345275649506869249». Twitter.
Entendre una cosa malament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rave 1», p. 75. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 153. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
La Senyora Pessigolles (2020): «https://twitter.com/AwaLo222/status/1222839555205795840». Twitter.
El sinònim és la versió camaca de la dita més pagesa.
Sinònim: Buscar els tres peus al gat.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.6.- El xava i el cardosí: dues llengües a proteg», p. 70. Edicions de la Magrana.
L'expressió al·ludeix al fet que sovint en intentar traure un rave de la terra —ja siga per inexperiència o per brusquedat— ens quedem amb les fulles per la mà perdent el rave. I açò no és el que volem ni el correcte. Precisament per créixer sota terra la part comestible i mostrar exteriorment tan sol les fulles, en la locució s'utilitza aquesta planta bulbosa per a advertir-nos contra els errors i equivocacions que es cometen per atorrollament.
Lillo, J. Miquel (2015): Origen frases fetes «Agafar el rave per les fulles». Blogger.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 22. Autoedició.
Editorial Jofre Llombart RAC1. Sobre metàfores i frases fetes.
Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. Per això no s'estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n'hi ha que encara amaguen el cap sota l'ala però això són figues d'un altre paner.
Llombart, Jofre (2016):. RAC1.
Entendre una cosa pel cantó més maliciós.
Lloc: Cambrils.
Mestres Ventura, Fina (2022): «https://twitter.com/MestresFina/status/1566906470075088896». Twitter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 201. Editorial Millà.
Prendre una cosa per una altra o en un sentit diferent del que té | Exagerar la importància de les coses.
Optimot (2023): «Fraseologia de temporada - https://www.instagram.com/p/CyVUSpAuqOT/». Instagram.
Exagerar la importància d'una cosa.
Pretendre que tots dediquem esforços a aquell projecte és agafar el rave per les fulles. És molt més important acabar allò començat.
Sinònim: Agafar-ho per la punta que crema (o pel costat que punxa).
Equivalent en castellà: Tomar (o Coger) el rábano por las hojas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «rave». Editorial Barcanova.
Fer quelcom inconvenientment.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Agafar», p. 12. Editorial Millà.
Sinònim: V. Rave.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fulla f.», p. 172. Edicions 62.
Exagerar la importància d'una cosa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Rave m.», p. 283. Edicions 62.
Exagerar la importància de les coses.
Sinònim: Exagerar, extremar, malpensar, agafar la figa pel capoll.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 10. Edicions 62.
Aquesta dita l'utilitzem quan algú, a partir d'un fet, fa declaracions equivocades o malintencionades, perquè ha entès malament el sentit real d'una cosa o perquè n'exagera la importància interessadament.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.
Interpretar malament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: error», p. 77. Edicions 62.
Aquestes expressions es fan servir avui amb tota naturalitat i totes fan referència a un món vegetal que sovint ens queda lluny.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Plantes», p. 231. Columna Edicions.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (i III)». Web.
Agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós.
Sinònim: Agafar el toro per les banyes (cast.?).
Equivalent en castellà: Coger al toro por los cuernos.
(1981): Apunts de català pràctic. 2 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Prendre el rave per les fulles

3 fonts, 1997.
En definitiva, tot un 'cromo', amb dues característiques centrals: distorsionador (perquè pren el rave per les fulles, o la part pel tot) i, paradoxalment, tranquil·litzador.
Alcoberro, Agustí (1997): Avui «Diàleg. Joves violents», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Entendre una cosa malament, prendre una cosa per una altra.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Rave», p. 171. Editorial Moll.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 57. Edicions Víctor.

Agafa el rave per les fulles

2 fonts, 1928.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 74 (Any II, 26-juny-1937) «Aforismes i proverbis», p. 811. Revista Curiositats de Catalunya.

Agafar el rave

2 fonts, 1992.
Fer morros, irritar-se, enfadar-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Rave», p. 171. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 234. Editorial Moll.
Sinònim: Agafar el rave per les fulles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 221», p. 564. Columna Edicions.

Agafar lo rabe per les fulles

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Agafar lo ravi per les fulles

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 105. Pagès Editors.

Agarrar el nap pel rabo, i no per les fulles

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 20. Edicions Víctor.

Hi ha qui agarra les cols per les fulles

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 81. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Pendre tot el rave per la fulla

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1814. Publicacions de la Universitat de València.

Pren lo rabe per les fulles

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 293. Editorial Antinea.

Prendre u el rave per les fulles

1 font, 1997.
Dar torcida interpretación a una frase.
Equivalent en castellà: Tomar el rábano por las hojas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «R», p. 124. Comercial Denes, SL.

Prenen el ràve per les fulles

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/109/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.