Paremiologia catalana comparada digital

Girar-se vent

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Girar-se vent

4 fonts, 1926.
Moure's vent.
Se girà vent fort de tremuntana, López Rel. 51. Quin grísol s'és girat!, Ruyra Parada 59.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Girar II.7. b)». Editorial Moll.
Quin vent que s'ha girat!
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1413610381524799491». Twitter.
Presentar-se sobtadament, un element.
Sinònim: Girar-se mal temps.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Girar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A.
Arribar vent en algun indret.
Té, ara s'ha girat vent.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Vent», p. 462. Llibres de l'Index, S.A.
Posar-se a fer vent.
Equivalent en castellà: Levantarse (o moverse) viento.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Vent», p. 230. Enciclopèdia Catalana.

Girar-se l'oratge

2 fonts, 2014.
Canviar el temps.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «G», p. 179. Juli Jordà Mulet.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1794. Publicacions de la Universitat de València.

Girarse, mudar ó mudarse'l vent

1 font, 1865.
Fr. Ferlo diferent del que feya.
Equivalent en castellà: Mudarse, cambiar el viento.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vent», p. 759. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Ferlo diferent del que feya.
Equivalent en llatí: Ventum mutari.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vent», p. 759. Hermanos Espasa, Editores.