Paremiologia catalana comparada digital

Glac-glac

3 recurrències. Primera citació: 1926.
M. Onomatopeia del moviment d'un líquid en xuclar o gargaritzar.
Després va esser una bombolla d'aigua… que la terra es volia xuclar… glac-glac, glac-glac, Ruyra Parada 78.
Equivalent en castellà: Glu-glu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Glac-glac». Editorial Moll.
Beure; moviment d'un líquid en xuclar/gargar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Interj. Onomatopeia del soroll que es fa en gargaritzar, en empassar-se un líquid, etc.
Després va esser una bombolla d'aigua… que la terra es volia xuclar… glac-glac, glac-glac (Joaquim Ruyra, «La parada», 1919).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 109. Edicions 62.